1. http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
10 Any 2
15 d’abril 2008
Publicació independent d’informació i opinió
La muntanya de Sant Ramon
La muntanya de Sant Ramon és notícia permanent. La por que el pla d’Oliveretes
faci pujar les edificacions més amunt del que formalment està previst, i sobretot
les actuacions de determinades empreses constructores prou conegudes, que dar-
rerament s’han fet notar amb el seu afany de comprar terrenys i després amb la
seva recerca de subvencions per a activitats suposadament replantadores, obliga a
tenir els ulls molt atents al que passi en aquesta zona tan fonamental per a la nostra
ciutat.
Darrerament, el ple municipal va aprovar una declaració defensant el caràcter fo-
restal de la muntanya. I això està molt bé, però certament que no és suficient. Per
una banda, calen actuacions que facin realment irreversible aquest caràcter fores-
tal, i per a això hi ha mecanismes legals que s’han de posar en marxa de manera
ràpida i decidida. I per una altra, calen també actuacions tant de preservació com
de popularització de la muntanya, que es concreten en actuacions de neteja i re-
plantació, d’agençament de camins, de conservació de vestigis, de senyalització
pensada des de Viladecans i que inclogui tant els itineraris com l’explicació del que
es pot trobar als diversos llocs, de publicació de fulletons explicatius...
Per a Viladecans, la muntaya de Sant Ramon és un lloc del qual tots tenim ganes
de disfrutar: per passejar-hi pacíficament, per fer-hi excursions, o simplement per
mirar-nos-la de lluny com un punt de referència. I això cal defensar-ho amb tota
l’energia i amb tots els mitjans.
Sumari Equip de redacció
Anna Besora
2 El saludo del brigadista. Miguel de la Rubia M. Carmen Castellano
Maria Comas
2 Pisos per independitzar-se. Maria Comas Encarnació Garcia
Josep Ginjaume
3 Dues propostes més, fàcils i barates...Josep Lligadas Josep Lligadas
4 La Plaça de la Vila (2). José Luis Atienza Víctor J. Martínez
Asunción Polaina
5 Catalunya negra. Montse Pastor Miguel de la Rubia
Mercè Solé
6 Contacte, proximitat i intercanvi. Josep Ginjaume
La distribució d’aquest butlletí es fa
7 Hace falta una nueva ley electoral. Dani Gutiérrez per correu electrònic. Si no desit-
8 La Tornaboda. Josep Mumany geu rebre’l només cal que ens ho
comuniqueu. I si voleu que li envi-
9 La Casa Cusí, bessona de Can Modolell (i 3) M. Vic- em a un amic o amiga vostres, feu-
nos arribar la seva adreça. Gràcies.
tòria Herrero i Jaume Lligadas
Si voleu enviar articles per publi-
10 Los refugiados saharauis sin alimentos. Rosa Mercader car, tingueu en compte que han
11 Monges. Mercè Solé d’anar signats i no sobrepassar
les 40 ratlles o les 600 paraules.
12 El personatge: Manolo González, lluitador incom-
El nostre correu electrònic:
bustible.Josep Lligadas puntviladecans@telefonica.net
15 Les nostres entitats: Diables de Viladecans, 25 anys
El nostre bloc:
16 Conèixer Viladecans: Arquitectes de paraules. Víctor http://puntviladecans.blogspot.com
J. Martínez

2. El saludo del brigadista
1
939, un brigadista Internacional,
posiblemente Antonio Stoffella,
realizaba en los últimos meses
de la Guerra Civil un grafito con
motivo de la noticia de la cercanía de
las tropas nacionales y la evacuación del
Castillo de Castelldefels.
En el mencionado dibujo, se representaba
el saludo de un brigadista y la inscripción
“Nous partons 22/1/39 Salud y suerte,
mañana más”. Además, se podía observar
al brigadista esperando la partida en una
estación de tren y con la frontera de España
y Francia a la vista. El grafito presagiaba
lo que tenía que ser una inminente parti-
da por la proximidad de las tropas nacionales. Más
tuvieron acuarteladas unidades de las Brigadas In-
tarde con el final de la guerra ese “mañana más” de
ternacionales. Además del grafito mencionado, en
la inscripción nunca se produciría.
dicho emplazamiento se pueden observar otros que
Esta imagen es una de las que representó el espíritu no reflejaban imágenes de lo que estaba siendo una
solidario de aquellas personas de todo el mundo, guerra cruel, sino más bien paisajes, retratos de ca-
los y las brigadistas internacionales, que vinieron maradas, o simplemente un perro o un barco. Son
a nuestro país a defender la Segunda República, la una parte de nuestra historia que por gran suerte
democracia y la libertad. pudieron permanecer allá escondidas, tras una pa-
Esta es una de las imágenes que se pueden observar red, durante el franquismo. Después con la demo-
en la Capilla de la Salud de la iglesia del Castillo cracia pudieron ser recuperadas y sacadas a la luz,
de Castelldefels. Unos dibujos realizados en lo que por lo que merece la pena que no permanezcan en
fue la prisión de ese emplazamiento, en el que es- el anonimato y que vayamos a observarlas.
Miguel de la Rubia
Pisos per independitzar-se
U
n dia, tot d’una, el teu fill o filla et diu que vol independitzar-se, canviar d’aires. I
aquí comença el conflicte, no perquè no vulguem que se’n vagin de casa, sinó més
aviat per no saber on podrà anar. Com és sabut, els pisos de propietat estan pels
núvols, i si opten per llogar estan caríssims, tant que gairebé es podria pagar una
hipoteca, i en 40 anys ja tens habitatge propi!
Això si se’n van en parella i poden compartir despeses. Però què passa quan un és sol i amb un sou
“mileurista”? Simplement que és impossible, i han de continuar vivint amb els pares.
És un gran problema. Crec que s’haurien de promocionar pisos o estudis de 30 o 40 metres quadrats,
de lloguer, que no costessin més de 400 € al mes, perquè una parella pugui començar la seva vida en
comú, o un solter o soltera, o també els que se separen, perquè no hagin de tornar a casa dels pares.
Els actuals 200 € d’ajuda no serveixen de gaire amb els lloguers tan alts que es cobren.
La nostra generació dels 70 no ho teníem fàcil, però crec que l’actual ho té pitjor.
Maria Comas
Viladecans, punt de trobada - Núm. 10 - Abril 2008

3. Dues propostes més, fàcils i barates...
B
ancs per mirar Cal Menut i Sant Ramon. Hi ha un
lloc de la carretera de Sant Climent des del qual es
veu, crec jo, la millor perspectiva del conjunt que
formen la muntanya de Sant Ramon, amb l’ermita
al capdamunt, i la masia de Cal Menut al peu. És en el tros
de vorera que hi ha entre el carrer del Massís de Montserrat
i el carrer Ferrer i Guàrdia, ben poc abans d’arribar a la bò-
vila Ramells. És un paisatge d’una especial bellesa pacífica
i assossegada, que ni tan sols les torres d’alta tensió aconse-
gueixen trencar; i a més, aquests dies passats, els cirerers es-
taven florits i constituïen una magnífica companyia. Doncs
bé, crec que seria una bona idea posar en aquella vorera uns
bancs per poder seure i gaudir d’aquell paisatge. Fins i tot,
es podria ampliar la vorera amb l’espai reservat a aparca-
ment, ja que allà mai no hi aparca ningú. Realment, amb una
despesa mínima podríem disfrutar millor d’una de les nos-
tres riqueses ciutadanes.
L
a missa de festa major al programa. Com és prou
conegut, la nostra festa major del 8 de setembre se
celebra en aquesta data perquè és el dia de la festa
de la Mare de Déu de Sales. La majoria de festes
majors dels nostres pobles, neixen amb motiu d’una festa
religiosa, a la qual s’afegeixen després altres actes populars,
que finalment van agafant pràcticament tot el protagonisme.
Però l’origen continua essent aquest, una festa religiosa que,
així, deixa de ser estrictament religiosa i passa a ser un cert
patrimoni col·lectiu i popular. A Viladecans, però, fins ara
semblava que es volgués amagar aquest origen, ja que la fes-
ta religiosa originària no sortia en el programa de festa ma-
jor. Alguns havíem demanat que s’hi inclogués, i no tant pel
fet de ser un acte religiós (que també: si s’hi inclouen actes
de tota mena d’entitats, per què no els religiosos?) sinó tam-
bé pel seu caràcter fundacional de la festa. La petició, però,
no havia obtingut mai cap resposta, ni positiva ni negativa.
Però ara, afortunadament, estic segur que això canviarà. Ho
dic perquè fa un parell de mesos va aparèixer, en els cartells
municipals de “Cultura als barris” l’anunci de la missa ro-
ciera que es va celebrar el 2 de març. L’ajuntament, doncs,
finalment ha entès que determinats actes religiosos van més
enllà de l’interès estrictament religiós, i per tant mereixen
ser recollits en els programes d’actes per a tota la ciutat. I és
una cosa ben fàcil i barata.
Josep Lligadas
Viladecans, punt de trobada - Núm. 10 - Abril 2008

4. La Plaça de la Vila (2)
L
a Plaça de la Vila sempre ha tingut un problema d’identitat. És i no
és una plaça. Ja temps enrere la casa dels Miernau l’envaïa i li dona-
va un aspecte de rectangle mossegat. El fet de tenir la carretera com
una de les seves fronteres en comptes de donar-li accessibilitat, l’hi
ha tret. La carretera a Calafell li fa de frontera gairebé blindada i perpendi-
cularment l’enfila la Carretera de la Vila. La irrupció massiva de l’automòbil
com a protagonista dels desplaçaments quotidians li ha restat centralitat i
la peatonalització tampoc ha acabat de revifar-la.
No és lloc de pas, però tampoc és clarament lloc de
trobada.
Viladecans abans de les onades migratòries era un po-
ble modest. Les curtes dimensions del carrer Major,
normalment aquest era el nom del carrer gran de la
vila, m’havien decebut quan era un nen. Llavors la
plaça i l’illa formada per la Torre Modolell, els carrers
Àngel Guimerà, del Sol i Sant Joan, eren el nucli co-
mercial del poble. Hi havia allò que hi acostumava a
haver als centres de les viles. Ferrer, estanc, carnisseri-
es, queviures, bars, ultramarins, forns, fusteria, roba,
vetes-i-fils, etc., i fins i tot un molí d’oli. En menys de
cinquanta metres hi havia tres forns. El de la plaça, el
del mig i el de Cal Mossa. Els forns eren importants
perquè el pa era important. Tenia un valor alimentici, però també un valor sim-
bòlic. El pa ocupava sempre el mig de la taula com a convidat principal. Quan
queia al terra, li fèiem el signe de la creu i un petó. I quan pujava el preu del
pa, preocupava més que la pujada de l’Euribor. Jo anava al forn els primers di-
vendres de cada mes en sortir de missa -no es podia esmorzar fins després de
combregar-, comprava un llonguet i anava a la botiga, demanava anxoves i allí
m’obrien el pa i me les posaven enmig del llonguet, regades amb oli de la llau-
na.
La plaça podria haver estat condemnada a ser la gran eixida d’una cruïlla de ca-
mins, de no ser pels seus edificis principals: la Torre del Baró i la Torre Modolell.
Sempre m’ha sorprès la poca amplada del carreró que dona a la façana lateral
de la torre del Baró, que li roba la perspectiva. Als anys cinquanta tenia una casa
construïda davant de la façana d’Àngel Guimerà La mateixa Torre del Baró era
un edifici pastera, dividits en habitatges no gaire ben condicionats, on hi vivia
gent. Crec que eren llogaters.
“No sé quina gràcia li trobeu a aquestes pedres. Jo ho tiraria tot a terra”, em
va confessar off the record un regidor que el 79 apuntava molt alt, però que es
va quedar en no res. No era l’únic. Aquesta històrica construcció ha estat molt
poc valorada en l’imaginari col·lectiu. Quan érem nens la torre eren dues parets
rogenques en angle recte amb finestres tapiades i un pati al darrere amb safa-
reigs, roba estesa, tolls, ànecs corrent i nens jugant. Sense la façana no era gens
impressionant. El valor històric d’aquelles parets era una llegenda urbana poc
freqüentada, amb tan poca credibilitat com el suposat túnel secret que anava de
la plaça a la Torre Roja. I menys emocionant.
Aquestes coses marquen. Encara avui, després de segles des de la seva cons-
trucció, no sap què vol ser de gran. De moment sobreviu com a incòmode edifici
administratiu, esquifida sala de plens, i esplèndida sala d’exposicions. Una de
les millors del Baix Llobregat.
José Luis Atienza
Viladecans, punt de trobada - Núm. 10 - Abril 2008

5. Catalunya negra
E
l dissabte 5 d’abril tingué lloc a Can Batllori la Jor-
nada d’entitats per la convivència i el diàleg inter-
cultural, dintre la qual es va projectar la pel.lícula
“Catalunya negra”, de Gilbert Ndunga Nsangata.
En primer lloc, voldria felicitar l’organització de la jornada,
ja que en ser la primera em consta que va ser prou difícil. El
resultat crec que va ser molt positiu i enriquidor per a tots i
totes els que vàrem tenir la sort de participar-hi.
L’any passat, dins el projecte “Viladecans, la nos-
tra identitat”, vàrem parlar abastament del tema.
En haver de conduir la xerrada, vaig aprofundir
sobre el concepte introduint-me en el tema i plan-
tejant-me diferents qüestions. Avui, veient el do-
cumental esmentat, m’ha fet remoure alguns con-
ceptes, aportant nous elements relacionats amb el
fet migratori.
El reportatge “Catalunya negra” és molt interes-
sant pel que fa a les noves identitats de les perso-
nes que nascudes aquí o allà se senten: africanes,
catalanes, espanyoles... incloent-hi les que es po-
den sentir d’ambdós llocs.
Aquest fet m’ha fet reflexionar pensant que ver-
daderament les persones som lliures de triar la
nostra identitat, diferenciant aquest terme dels
orígens que sovint els hem portat de la mà.
Doncs bé, avui, mentre veia la pel.lícula i els di-
ferents exemples que ens presentava en Gilbert,
pensava com tot el significat dels termes canvia
i van al temps que tornen, és a dir, una persona pot néixer
a Gàmbia i sentir-se catalana, també pot passar el contrari i
encara més, podria ser que havent nascut aquí o allà sentir
una o dues identitats, separant doncs aquests termes del seu
origen.
També pel que fa referència als seus orígens la persona en po-
dria fer una tria, segons l’origen dels pares, l’educació, el po-
der econòmic... m’he adonat de la complexitat dels conceptes,
no és tant senzill com sembla i arribar a conclusions i valora-
cions gratuïtes del tema pot ser arriscat. Per tot això la qüestió
de les dues identitats i els orígens s’ha de poder tractar amb
molta cura, respectant les persones, cultures, tradicions...
Hi ha hagut un adolescent entrevistat en el reportatge que
deia: jo em sento d’aquí i d’allà, no vull haver de triar, per a
mi és un luxe poder viure entre dues cultures.
Això el feia més ric i segons ell jugava amb avantatge envers
els seus companys, tenia dos orígens i dues identitats.
Aquesta reflexió ens hauria de fer pensar a tots i a totes, ser
més tolerants i respectuosos amb els que ens envolten i for-
men part de la nostra societat.
Montse Pastor i Pujadó
Viladecans, punt de trobada - Núm. 10 - Abril 2008

6. Contacte, proximitat i intercanvi
E
l passat dissabte 5 d’abril l’alberg de Can cret, vam poder escoltar les propostes d’actuació i
Batllori va aplegar una cinquantena de el treball que s’està fent des de les associacions de
persones a la primera jornada “Entitats veïns, des de la federació d’associacions de pares,
per a la convivència i el diàleg intercul- des de Càritas i també des d’aquest mateix butlletí
tural”, una iniciativa constructiva organitzada electrònic que, com sabeu, està obert a les aportaci-
per l’Ajuntament que esperem que tingui con- ons de les lectores i els lectors i que ha demostrat un
tinuïtat. L’acte va ser un espai de trobada entre interès per les minories i la diversitat cultural. Po-
diverses associacions i persones que treballen per dríem dir que, en general, hi ha bona voluntat, però
a millorar la convivència a la nostra ciutat. Els encara queda molta feina per fer, per exemple, amb
assistents vam conèixer els projectes de dues en- una major participació de les persones d’origen es-
titats referents en acollida i integració: 9 Barris tranger en el si de les mateixes entitats. L’ideal seria
Acull (de Barcelona) i la Fundació Marianao (de que hi estiguessin representades almenys en la ma-
Sant Boi de Llobregat). La seva experiència ens va teixa mesura en què formen part de la realitat diària
permetre recollir noves idees i apropar-nos a bo- dels nostres barris.
nes pràctiques que tant de bo s’acabin promovent Durant l’acte també es va posar damunt la taula la
des d’aquí. Són petits passos que tampoc reque- importància de fomentar el civisme entre el veïnat,
reixen gaires esforços, però que esdevenen d’un la necessitat de dotar els centres escolars d’agents
gran valor en la mesura que permeten apropar- acollidors que ajudin a les noves famílies i els alum-
nos als altres, adonar-nos que no som tan dife- nes nouvinguts, que els apropin a les associacions
rents com alguns ens volen fer creure. Com deia de mares i pares que són un autèntic motor inte-
el clàssic, només podem estimar allò que conei- grador. Vam poder conèixer la tasca social i de su-
xem. Per tant, contra estereotips, falsos tòpics i port lloable que fa Càritas per a les persones més
malentesos: contacte, proximitat i intercanvi. necessitades, sense fer distincions per raó d’origen
L’ocasió ens va permetre constatar l’èxit de propos- o de religió. Un cop més vam comprovar l’impor-
tes com l’edició de díptics plurilingües (amb nor- tant patrimoni social que tenim a Viladecans amb
mes bàsiques de civisme) per a millorar la convi- una xarxa associativa activa i dinàmica que té ganes
vència a les escales de veïns a Nou Barris. O bé les d’adaptar-se a la nova realitat canviant.
trobades gastronòmiques, culturals, d’aprenentatge El punt i final el va posar el documental “Catalunya
mutu entre dones d’origen magrebí i dones nascu- Negra”, del sabadellenc d’origen congolès Gilbert
des aquí que promou el col·lectiu Suma de la Fun- Ndunga, una interessant aproximació als conflictes
dació Marianao. Juntes aprenen a llegir, a escriure, identitaris que pateixen les mal anomenades “sego-
a parlar en català... En definitiva, són iniciatives que nes generacions”: les filles i fills de persones vin-
permeten adonar-nos que tenim moltes més coses gudes fa anys de l’Àfrica negra i que van emigrar a
en comú que no pas que ens separen. Catalunya a la recerca d’un futur millor. I és que al
Per la seva banda, també van intervenir diversos re- final el que ens uneix a totes i a tots és això, el desig
presentants d’entitats de Viladecans que treballen d’un futur millor per als nostres.
en l’àmbit de la convivència intercultural. En con-
Josep Ginjaume
Viladecans, punt de trobada - Núm. 10 - Abril 2008

7. Hace falta una nueva ley electoral
más justa
D
esde hace ya varios años hay preocupa- obtiene 2. Por tanto resulta evidente que este siste-
ción en ciertos sectores de la sociedad ma de reparto de la Ley de Hondt es totalmente in-
por lo injusto de la Ley Elec- justo y desproporcionado, ya que el
toral actual (Ley de Hondt), partido que obtiene todos sus votos
una ley de reparto de escaños entre los en una sola provincia tiene muchas
partidos políticos en todos los proce- más posibilidades de conseguir
sos electorales, elecciones al Congreso mayor representación que aquel
o Senado, autonómicas o municipales. que con mayor numero de votos los
Esta es una ley que prima claramente a obtiene de forma dispersa en el con-
los partidos mayoritarios, y también a junto del territorio español.
los partidos nacionalistas, al establecer El resultado final es una inmensa
como circunscripción la provincia. montaña de votos perdidos com-
Esta ley ideada por UCD se instauró en puestos por grandes o pequeños
su día pensando que ante la multitud de montones de papeletas por provin-
partidos que concurrían a las elecciones, cias que no sirven absolutamente
y pensado fundamentalmente en el Con- para nada, 50.000 en una, 40.000 en
greso de los Diputados, si se mantenía un otra, etc. En definitiva, un ejército de
sistema de reparto votantes que se van quedan-
estrictamente pro- do por el camino sin ninguna
porcional, este país posibilidad de sentirse repre-
seria ingobernable, sentados.
de ahí que la Ley de Tanto el PSOE como el PP, de-
Hondt establezca un berían saber que no es bueno
sistema de reparto que el voto de más de un mi-
mayoritario situan- llón de personas que se han
do de entrada que el movilizado para expresar su
partido que en una voluntad política, no sirva
circunscripción no para estar representados. Se
tenga el 5% de los les deja en la calle de la políti-
votos ya no entra en ca sin representación ninguna.
el reparto. Ahora bien, cuando esta gente
Con este sistema se asegura que los partidos mino- tenga problemas, y los problemas llegarán, es bien
ritarios ya no entren en el reparto de escaños en la seguro que irán a la calle a encontrar la respuesta,
mayoría de circunscripciones, sobre todo cuando se y si el sistema no les proporciona ningún canal de
da una participación muy alta, pues llegar a ese 5% representación, cargarán contra el sistema que les
en cada circunscripción les cuesta un elevadísimo ha dejado fuera.
numero de votos, en cambio los partidos mayorita- Por tanto, va siendo hora de que se plantee seria-
rios se reparten todos los escaños de cada provin- mente una reforma de la actual Ley Electoral, y en
cia, de tal manera que si miras lo que cuesta al final esto tendrán que ponerse de acuerdo todos los par-
conseguir un diputado como por ejemplo en estas tidos. Aunque parece obvio que a los partidos ma-
ultimas elecciones nos daremos cuenta que al PSOE yoritarios no les interese, deberían hacer un esfuer-
le cuesta 65.000 votos al PP 66.000, y por el contra- zo aunque sea por pura salud democrática de país,
rio a IU le cuesta 481.000. para que en una sociedad madura como la nuestra
De la misma manera los partidos nacionalistas tam- no se vayan quedando retales de un montón de vo-
bién se benefician del sistema al conseguir todos sus luntades al margen del propio sistema.
votos en las circunscripciones provinciales de su
comunidad, de tal manera que CiU en las últimas Dani Gutiérrez
Elecciones Generales con 774.317 votos obtiene 10
diputados, mientras que IU con un millón de votos
Viladecans, punt de trobada - Núm. 10 - Abril 2008

8. La Tornaboda
«La tornaboda» era una fiesta simpá- ahont els novensans se disputaven La primera part, a temps de valset,
tica, alegre y jovial que se celebraba qui espolsava millor, i després, tots es de moviments lents i nobles que
allá por los años 1885...1903. Així els demes, també espolsaven, essent fan pensar en els ballets cortesans.
comença l’article que va escriure ahont tothom mirava en lluirse. Segueix l’espolsada, amb una melo-
per a la revista Brugués de Gavà Aquesta festa apareix al costuma- dia més viva de notes més destacades
Maria Eugènia Marrugat Ramon ri català de Joan Amades, quan que afavoreix i esperona les puntades
l’any 1960. Ella va ser una de les fa el recull sobre tradicions del de peus dels nois. La tercera part és
persones que més va treballar per Carnestoltes, publicat als anys com un Ball Rodó. Es van formant
recuperar i consolidar, als anys 50. Com tota gran celebració hi té successivament rotllanes grans I pe-
60, aquesta dansa per Gavá. una llegenda que comença així: tites, que acaben anb una rapida tor-
D’altres persones com Pere Puig nada a la posició inicial del valset per
En època que era senyor de Vila-
Estapé també havia explicat a la fer amb aquesta música la sortida.
decans el marquès de la Manresa-
revista L’Aramprunyà de Gavà el na, de des moltes generacions es- ORDRE
juny de 1922 com era aquesta fes- tava en terrible pugna amb el baró
ta. Valset (dues vegades)
d‘Aramprunyà senyor del castell del
Espolsada (dues vegades)
A punta de dia, altre volta’l sac i’l mateix nom. Després d’haver-se es-
Rotllana (tres: una de petita, una de
tamborino feia cercavila que desper- batussat i guerrejat moltes vegades,
gran i una de petita).
tava als veins… afegits’hi a son pas es va escaure un moment que un dels
Valset (dues vegades).
gents de totes les cases més o menys marquesos i un dels barons van tenir
ben vestits… s’anaven tot ballant prou bon sentit per a creure que no Al voltant de la Tornaboda tam-
cap a la carretera vella per poder gua- en traurien res de bo de barallar-se i bé existeixen dues obres de tea-
nyar o sia arribar els de Gavá´davant que fora millor fer les paus. Així ho tre, un drama publicat l’any 1950
de can Pagés, o ‘ls de Viladecans fins va convenir. per Geroni Bruach i una humo-
devant de can Sellares… La colla que rada en un acte, escrita en vers,
La llegenda continua explicant
guanyava esperava a l’altra, i al jun- original d’en Julià Carcassó am-
de quina manera i gràcies a la
tarse, després de breus ceremonies i bientada a Viladecans i estrenada
dansa de la tornaboda els dos
saludos mes o menys groteschs, ab a Gavà l’any 1893. Aquesta hu-
nobles van acabar amb les seves
gran cridoria se saludaven els noven- morada, igual que aquest resum,
disputes.
sals de les respectives colles i, fent un acaba així:
L’any 1979 l’Agustí Béjar, i un
sol grupo, els que havien perdut els Amb això, ja que així es moda
grup d’amics, recuperem la Tor-
convidaven a anar al seu poble, ahont parla al públic al final,
naboda per Viladecans, on enca-
entraven tots ballant, essent allavors creiem que no tindrà a mal
ra avui, es balla el diumenge de
convidats ab fruites, pastes, torrats de aplaudir LA TORNABODA.
carnaval. La dansa es balla de la
i mistela o barreja. Després d’aquest
següent manera: Josep Mumany
refresc, … se dirigien a una gran era,
Viladecans, punt de trobada - Núm. 10 - Abril 2008

9. La Casa Cusí, bessona
de Can Modolell (i 3)
E
n el darrer artícle ens per part d’una plataforma ciu-
havíem quedat con- tadana que agrupa diverses en-
templant les belleses titats, per tal que l’edifici sigui
modernistes de la plan- rehabilitat i destinat a equipa-
ta noble de Can Cusí. A conti- ment públic.
nuació sortirem a la terrassa Deixem la Sala Edison i tornem
per una de les diferents portes al jardí de Can Cusí, que com a
remarcades cadascuna per un Can Modolell un portal de fus-
guardapols decorat en motius ta ens retorna fins al pati central
vegetals en relleu, gairebé idèn- amb l’escala monumental que
tics als de les portes de les an- ens condueix a la planta noble. Al
tigues escoles de Can Modolell. capdavall de l’escala i sobre un
Des de la terrassa de la planta pilar, un bonic llum de ferro for-
noble unes escalinates -en el jat (a nosaltres ens agrada molt
número vuit del Punt de Trobada més el nostre) presideix l’estança,
ja vàrem publicar la foto-, ens i a partir d’aquí les escales amb
porten fins el jardí que en el seu una barana de pedra com la del
orígen era de grans dimensi- nostre Ajuntament, pugen cap
ons i que conectava amb la Sala amunt fins a la porta d’entrada
Edison. Les inquietuds i l’espe- de la planta noble, il·luminada
rit emprenedor de l’industrial per un altre llum de ferro forjat.
Cusí, el van portar a impulsar la A l’entorn del pati diverses fines-
construcció del primer cinema tres biforades i triforades amb
de l’Empordà i un dels primers vitralls transparents i de colors,
de Catalunya, projectat el 1905 donen llum a les diferents estan-
pel seu arquitecte de confiança ces de les dues plantes de la Casa
Josep Azemar. Avui, la Sala Edi- Cusí.
son, declarada bé cultural d’in-
terès local i tancada des de l’any M. Victòria Herrero Garcia
1984, és motiu de reivindicació i Jaume Lligadas Vendrell
Viladecans, punt de trobada - Núm. 10 - Abril 2008

10. Los refugiados saharauis
están sin alimentos
pañola Médicos del Mundo que trabaja en los cam-
pamentos de refugiados saharauis reafirman que
los casos de fallecimiento entre los recién nacidos
han alcanzado un nivel preocupante. La asociación
culpa de esta situación en primer lugar a “la falta
de productos alimentarios y su diversificación”.
La Media Luna Roja argelina hizo en febrero
pasado una donación de 100 toneladas de arroz,
160 toneladas de pastas alimentarias, 250 tone-
ladas de leche en polvo, para responder a los
L
a Media Luna Roja saharaui ha hecho un llamamientos de la Media Luna Roja saharaui
llamamiento “urgente” a los países donan- para atender las necesidades de miles de niños,
tes, organizaciones internacionales, ONG, mujeres y ancianos saharauis que dependen to-
comités de amistad y sociedades civiles talmente de la ayuda humanitaria internacional.
para que envíen sin tardanza ayuda alimentaria,
con el fin de evitar una catástrofe humanitaria que Caravana solidaria
amenaza la vida de miles de refugiados saharauis.
“Entre los más de 158.000 refugiados saharauis, La “14ª Caravana Solidaria d’Ajut Humanitari per
los más vulnerables, especialmente los niños, las al Poble Saharauí”, tiene como objetivo hacer una
mujeres y los ancianos esperan la llegada de su recogida popular para que todas las ciudades y pu-
ración de productos alimentarios para el próximo eblos de Cataluña puedan participar en esta re-
mes de abril, ya que la reserva que existía en los cogida de material, según necesidades, de produc-
almacenes de la Media Luna Roja saharaui ha sido tos higiénicos como son gel, champú y pastillas de
totalmente distribuida a los destinatarios para cu- jabón tan necesarios para mejorar la situación de
brir el presente mes de marzo”. “No hay ninguna higiene en los campamentos de refugiados sahara-
reserva de productos alimentarios”, ha advertido uis. Por este motivo y habiendo llegado al final de
la Media Luna Roja saharaui en un comunicado. la recogida el día 5 de abril salió la caravana hacia
La célula de coordinación compuesta por el su destino, con 72 cajas de gel (661 litros), 29 cajas
PAM, ACNUR, UNICEF, ECHO, la Agencia Es- de champú (261 litros), 6 cajas de pastillas de jabón
pañola de Cooperación Internacional, la Media (96 kgs.) y 2 cajas de colonia (18 litros).
Luna Roja argelina y la Media Luna Roja saha- Desde nuestra asociación Viladecans pel Sàhara
raui además de la argelina, ya expresó su gran damos las gracias a todos los colegios y personas
preocupación ante esta situación, añade el texto. que voluntariamente y con un gesto solidario se
Dicha célula registró igualmente su preocupa- han acercado a dejar su pequeño y a su vez gran
ción ante la insuficiencia de financiación a nivel obsequio.
del PAM para responder a las necesidades más
urgentes, lo que, según añade la misma fuente, Rosa Mercader
tendrá “consecuencias peligrosas para la salud
de estos refugiados que dependen totalmen-
te de las ayudas humanitarias internacionales”.
La Media Luna Roja saharaui ha indicado que
“más de un 66% de las mujeres en edad de pro-
crear sufren de anemia, de igual manera que un
76% de las que están embarazadas, mientras que
el porcentaje de anemia entre los niños de me-
nos de cinco años alcanza el 68%, de los que un
39% sufren de malnutrición, según las últimas
estadísticas del ACNUR, el PAM y la UNICEF”.
Por otra parte, los informes de la asociación es-
Viladecans, punt de trobada - Núm. 10 - Abril 2008 10

11. Monges
D
e petita, a casa, els teníem molta mania, així, en general. De motius, poc
o molt fonamentats, n’hi havia molts: el col·legi de monges del barri (a
Barcelona) era, amb diferència, el més pretensiós i ostentós de la zona, la
biblioteca on la meva mare de joveneta havia intentat saciar la seva inqui-
etud cultural, regida per monges, sempre li censuraven les lectures (no és pas que la
meva mare tingués una tirada posem per cas a la pornografia, però Shakespeare, per
exemple, ja el consideraven indecent), i sobretot aquesta identificació entre el règim
franquista i l’Església catòlica que jo, sobretot, vivia a la meva escola municipal, on
el Cara al Sol i el mes de Maria anaven de bracet. Ja de molt
petita es veu que em posava a plorar desconsoladament
quan veia aquells homes i dones vestits tan raros.
Després, però, van passar moltes coses. Dins l’Església va ha-
ver-hi el concili, que va transformar tantíssim el món eclesial.
La major part de les grans institucions religioses es van desfer
de molta parafernàlia, es van apropar a la gent senzilla, van
canviar el llenguatge, van deixar de veure el món com una
cosa perversa… I també va arribar la democràcia, que va mar-
car distàncies –ni de bon tros les suficients, però considera-
bles respecte al franquisme– amb l’Església Catòlica. Sobretot
també va passar que em vaig fer gran, i que vaig començar a
relacionar-me amb l’Església d’una altra manera. Vaig conèi-
xer moltes monges i religioses, i em vaig adonar que fins i tot
podíem ser amigues, i amb algunes continuem sent-ne des de
fa molts anys i m’adono que la meva negativa percepció ha
canviat totalment.
Tot això m’ha vingut al cap després de llegir un llibre que us re-
comano, que es diu Monges, publicat per l’editorial Fragmenta.
Fa referència a un conjunt molt plural de dones, que de fet són
molt poc valorades en general dins i fora de l’Església. Sospito
que bàsicament perquè són dones i perquè es mantenen uns
estereotips que no corresponen a la realitat. El llibre consisteix
en entrevistes a una vintena de monges de “marques” molt di-
ferents: gent que es dedica a la contemplació, gent que fa vida
activíssima allà on és, gent d’escoles, gent que viu entre els
més pobres (fins i tot sense casa, entre cartrons), gent senzilla i gent intel·lectual, n’hi ha
un parell que practiquen zen, dues o tres enamorades de l’Islam. M’han sorprès algunes
coses. En primer lloc, la seva enorme llibertat, que els permet afirmar com volen viure
i ser conseqüents; en segon lloc el constatar una cosa que jo subscric, a la meva vida, en
petita escala, que és que l’acció política i social en el nostre món, funciona millor si està
fonamentada i acompanyada per una mística (en el sentit més purament contemplatiu de
la paraula); després la pluralitat d’opcions: des de la que es fa monja quan ja és doctora
en medicina, a la que fa el noviciat en una haima al desert d’Algèria, o la que treballa
fent feines de neteja. I finalment, la seva manca d’inquietud davant un futur incert amb
molt poques vocacions, i la seva esperança. Si la seva congregació té poques possibilitats
de sobreviure, pensen que ja sortiran altres coses i no en fan en absolut una prioritat. Es
dediquen a la pregària, o a la gent, o al que creuen, i prou. Em sembla que és una actitud
tan diferent de dels bisbes en general, que crida l’atenció.
Ja sé que sonarà molt estrany, i més en el context d’una revisteta que no és pas cristiana,
però a mi la seva feina m’anima a fer la meva com a ciutadana i, en el meu cas, com a
cristiana.
Mercè Solé
Viladecans, punt de trobada - Núm. 10 - Abril 2008 11

12. El personatge
Manolo González,
lluitador incombustible
estar-hi fins al 1960 en què na que el meu pare portava, i jo
vaig venir a Gavà, també a escoltava el que deien, i això em
la construcció, fins que el va donar una consciència obrera
1962 vaig entrar a la Roca. per veure el que està bé i el que
El 1964 vaig venir a viure està malament. Allò era una es-
a Viladecans, i vaig conti- cola, perquè allà hi havia gent a
nuar a la Roca, fins el 1969, qui els havin afusellat els pares,
M
que em van fer fora. Vaig tornar i això marca molt. Allà no ho de-
anuel González Fer-
a la construcció, perquè estava a ien, que els havien afusellat els
nández té 75 anys,
les llistes negres i no em volien pares, però es notava.
però a les campanyes
en cap fàbrica. Vaig aconseguir, - I la militància política concreta?
electorals continua
però, entrar a la fàbrica dels Hu-
enfilant-se com si res a penjar - Jo vaig començar amb la mili-
les, però només vaig durar-hi un
pancartes. Seria incapaç de viu- tància sindical, l’any 1964, quan
mes, perquè un dia em va cridar
re d’una altra manera. Va néixer es va començar a organitzar Co-
l’encarregat i em va dir que me
l’1 de febrer de 1932 a Minas de missions Obreres a la comarca,
n’havia d’anar, perquè havia ar-
Ríotinto, província de Huelva, i encara que de manera molt pre-
ribat un informe dient que jo era
quan va arribar la guerra i Franco cària i deficient. Jo m’ajuntava
un individu perillós. Però el 1970
va entrar al poble, el seu pare va amb els companys que tenien
vaig aconseguir feina a Laforsa
fugir de nit cap a Azuaga, provín- inquietuds. I el 1966 em vaig pre-
de Cornellà, i vaig ser-hi fins que
cia de Badajoz, i cap allà va anar sentar a les eleccions sindicals i
la fàbrica va parar, el 1981. Lla-
la família. Allà van aconseguir vaig sortir elegit.
vors els treballadors vam formar
passar desapercebuts, amb el pare A Gavà i a Viladecans vaig conèi-
una Societat Anònima Laboral, i
treballant a les mines fins que va xer gent que era del PSUC, com
vam aconseguir tot el patrimo-
morir de silicosi als 50 anys. I ell l’Antonio Plata, i anava amb ells.
ni, terrenys inclosos. Vam anar
va continuar el seu periple, fins a A mi em feia cosa ficar-me al par-
allargant la feina perquè els com-
establir-se a Viladecans el 1964. tit, entre altres motius perquè jo
panys que esperaven jubilar-se
Està casat amb Ana Sánchez, té sis a la mina havia sentit parlar de
ho poguessin fer en les millors
fills i onze néts, pertany a Esquerra la Unió Soviètica com del para-
condicions. I quan vam creure
Unida i Alternativa, i continua de- dís, i al partit hi havia gent que
que ja n’hi havia prou, vam ven-
nunciant, incansable, els desastres criticava la Unió Soviètica. Però
dre el terreny i ens vam repartir
del capìtalisme. ells confiaven en mi i jo en ells.
els guanys. Llavors jo ja era regi-
dor a l’ajuntament de Viladecans, I també per aquella època van
- Tu has treballat en moltes feines i a i em dedicava molt a fer de regi- començar a venir per aquí com-
molts llocs… dor, sense treballar, o sigui sense panys de l’HOAC (Hermandad
cotitzar a la Seguretat Social. Fins Obrera de Acción Católica), el
- Vaig començar als 10 anys tre-
que a l’arribar als 59 anys vaig Paco Arias, un tal Balduino, un
ballant al camp, a Azuaga. Des-
començar a cotitzar una altra ve- tal Domènech, de Cervelló, i ve-
prés, als 14, vaig començar a la
gada com a alliberat del partit, el nien a captar gent del moviment
mina, fent feines a l’exterior, que
PCC, fins a l’edat de la jubilació. obrer, i vaig anar a moltes reuni-
n’hi ha moltes, fins als 19. Llavors
I ara continuo col.laborant políti- ons, i fins i tot vaig fer cursets, i
me’n vaig anar a Astúries, a Avi-
cament en tot el que puc. em van donar formació en molts
lés, a treballar a Ensidesa, on vaig
aspectes. Va durar fins a l’any 70,
ser-hi uns sis mesos. Després, - Com et vas introduir en la políti-
més o menys. Jo no era militant
acabat el servei militar, el 1955, ca?
de l’HOAC, però els estic molt
vaig treballar a Madrid, a la cons- - Em vaig criar en una mina, i agraït perquè vaig rebre molts
trucció. Allà em vaig casar, i vaig els miners es reunien a la canti-
Viladecans, punt de trobada - Núm. 10 - Abril 2008 1

13. punts de vista que no tenia. Jo, explicar. Llavors treballàvem la Seguretat Social pagava molt
certament, la qüestió religiosa no amb espardenyes o amb el calçat poc, li donaven una quantitat per
la visc: no sóc ateu ni no ateu, ni que cadascú tenia, perquè les bo- poder anar fent.
ho discuteixo ni no ho discuteixo. tes eren cares i a més es trencaven - Després de la Roca, Laforsa.
Tot i que si entréssim en el ter- fàcilment. I treballàvem sobre la
- Allà hi vaig entrar quan li vaig
reny de l’Església catòlica ja seria terra mullada, el sílice, perquè
dir al cap de personal que tenia
diferent… havia d’estar mullada per poder-
cinc fills (llavors encara no havia
la moldejar. I un dia que feia molt
nascut el sisè), i em va dir que
de fred jo li vaig dir a l’encarregat
li agradava la gent com jo, amb
que passava per allà: “Miri, se-
família i fills. I des del principi
nyor Tal, vostè que és tan cristià
em vaig dedicar a organitzar Co-
demostri’ns el seu cristianisme
missions. Al cap d’un any, el 90
traient-se les sabates i venint
per cent dels treballadors esta-
aquí amb nosaltres sobre la terra
ven a Comissions i trenta eren
mullada”. Les botes i la roba ade-
militants del PSUC. Realment,
quada eren aleshores reivindica-
estàvem molt organitzats. Érem
cions bàsiques per a nosaltres. I
un bon equip.
ho vam aconseguir.
I jugàvem a dues bandes, la legal
- Per què et van despatxar?
i la il.legal. Vam apretar molt amb
Bé, doncs els de l’HOAC no for- - De fet, la gent de Comissions els temes de seguretat i higiene, i
çaven el tema religiós, i estava vam aconseguir que vingues- també amb el tema dels salaris.
molt bé. També el García Nieto sin inspectors de seguretat i hi- I van decidir posar una nova di-
ens va donar un curset de mar- giene, i també ens dedicàvem recció, que endurís la cosa, per
xisme. I també recordo un curset a conscienciar a la gent. I l’em- aconseguir doblegar-nos. I com
d’economia en un d’aquells grans presa va anar despatxant, amb que no ho van aconseguir, van
convents de Sarrià, amb reixes i diversos motius, tota la gent de despatxar un treballador amb un
un gran jardí. Comissions. A mi va ser per una pretext de que feia malament la
Amb el PSUC també hi col.labo- aturada parcial que precisament feina. I hi va haver una solidari-
rava, com amb l’HOAC. I el 1971 jo no havia convocat. I en treu- tat enorme amb aquell company.
vaig ingressar al partit. re’m, van voler treure’m també Ha estat una de les vagues més
- Parlem de la Roca. del pis on vivíem, que era del Po- solidàries que hi ha hagut a Ca-
blat Roca, propietat de l’empresa. talunya. Va començar l’11 de no-
- En aquella època els mètodes de
Jo vaig dir que no me n’anava, i vembre de 1975, deu dies abans
seguretat i higiene eren descone-
vam anar a diversos judicis a Ma- de la mort de Franco. Al tercer
guts, eren unes feines brutals. Fer
gistratura, i recordo molt que el dia van començar a coaccionar
banyeres, lavabos, vàters, eren
rector de la parròquia, Celestino gent, agafant-los d’un en un. Jo
feines de molt d’esforç. Tot era
Bravo, va venir a declarar a favor era l’únic delegat del torn de nit,
manual. Érem uns 4.500 treba-
meu, i fins i tot em va dir que si i van venir a forçar-me perquè fes
lladors, molts portats per la ma-
em treien i calia, la meva família tornar la gent a la feina, perquè
teixa empresa des d’altres llocs
i jo podíem ficar-nos a l’església. sabien que si un grup tornava
d’Espanya. Anaven per Anda-
De fet, aquells anys va ser molt tota tornarien. I com que no ho
lusia a buscar treballadors amb
important, el paper de la parrò- van aconseguir, van començar a
autocars i els portaven cap aquí.
quia. Recordo també que el pa- despatxar gent.
I molts, en veure la feina que era,
dre Celestino
se n’anaven i es buscaven altres
havia muntat
feines, perquè llavors aquí trobar
amb altres com-
feina no era problema.
panys del barri
Es deia que l’enemic més dolent una cosa que en
que teníem els treballadors era la deien Fraterna
por, la por al patró. I nosaltres, la Ajuda Cristiana
gent de Comissions que aleshores que consistia
naixia, parlàvem a la gent davant que la gent pa-
dels encarregats i els enginyers, gava cinc pes-
perquè els companys veiessin setes setmanals
que eren persones com nosaltres. i si algú queia
Recordo un cas que val la pena malalt, com que
Viladecans, punt de trobada - Núm. 10 - Abril 2008 1

14. vam acceptar. El 1979 hi va haver cada cop més gran, sobretot dels
les primeres eleccions munici- treballadors, de la classe obrera,
pals, i jo anava el 10 a la llista del i aquesta despolitització està
PSUC, i en vam treure 9 i vam te- deixant el camp lliure a la dreta.
nir l’alcaldia. I al cap d’un any un A la pitjor dreta, no a la de CiU
company ho va deixar, i vaig en- i el PNB, que és tolerant, sinó a
trar jo. I em va tocar encarregar- la dreta del PP, que fa coses que
me de la guàrdia urbana. Fixa’t, posen els pèls de punta, perquè
jo tant córrer davant de la policia, fan servir la mateixa dialèctica
Allò va ser un revulsiu per a tot i ara portant la guàrdia urbana… que feia servir la CEDA abans de
el Baix Llobregat. Va ser una vaga El primer dia que vaig entrar al la guerra, a base de la mentida i
no només de reivindicació laboral ple, em va caure el món a sobre. l’insult i el desprestigi dels altres.
sinó clarament política. Nosaltres Jo estava acostumat a una altra I per frenar això és fonamental
demanàvem un sindicat lliure. mena de cosa, a les assemblees l’honradesa dels partits d’esquer-
Des de Montserrat a Castellde- de fàbrica… i em trobava amb res, que els polítics d’esquerres
fels, va parar tota la comarca. allò tan ordenat, tan legal… Però més que pensar en les seves am-
Fins que nosaltres mateixos vam vaja, ho vaig superar. Vaig ser bicions polítiques, siguin capaços
creure que allò s’havia d’acabar, regidor a la primera legislatura de fer coses pels ciutadans. Que
i vam aconseguir que l’empresa amb el PSUC i, després de la rup- no tinguin com a objectiu mante-
cedís no despatxant ningú, però tura del partit, dues legislatures nir-se per mantenir-se, sinó que
a canvi d’unes sancions de tres i més amb el PCC. Allò va valer la donin exemple d’honradesa, de
sis mesos per a alguna gent, que pena. A l’ajuntament no hi havia servei a la gent.
tot i així no vam perdre diners, ni un duro, però tot i així vam fer Jo crec que el capitalisme acabarà
perquè com a enllaços sindicals moltes coses, vam posar les bases fracassant, i sortirà alguna cosa
teníem dret a continuar cobrant de moltes coses. Es va comen- nova que faci el món més solidari
el sou base, i la resta ens ho co- çar a planificar el poble, i es van i més humà.
bria la caixa de solidaritat, que fer col.legis, la piscina… El més
important, però, era que la gent Josep Lligadas (entrevista publica-
era molt potent.
estava per la democràcia, partici- da a la revista L’Agulla, el juny de
- I va arribar la democràcia. 2007)
pava de les coses…
- Nosaltres volíem la ruptura de-
mocràtica, però després va venir - I ara?
el que va venir, i per disciplina ho - Ara hi ha una despolitització
Els signes
franquistes
continuen
el seu
“placatge”...
“Yugo y flechas” al carrer
Rafael Casanova
Viladecans, punt de trobada - Núm. 10 - Abril 2008 1

15. les nostres entitats
Diables de Viladecans: 25 anys
A
quest any 2008 celebrem el 25è aniver-
sari de la creació de l’entitat de Diables
de Viladecans. El 23 de juny de 1983,
vam iniciar la nostra primera activitat
amb un correfoc pel carres del poble, tot celebrant
la revetlla de Sant Joan.
Per celebrar aquest 25è aniversari hem preparat un
seguit d’actes:
El primer serà el dia 23 de juny amb la inaguració
d’una exposició a la Torre del Baró amb una mostra
de fotografies, trajos, pirotècnia i records d’aquest
25 anys. Tot seguit hi haurà l’arribada de la Flama
del Canigó a la Plaça de la Vila, que encendrà la
foguera que donarà pas a la nit amb l’inici del cor-
refoc de Sant Joan.
Un altre acte que s’està preparant es pel 19 de juli-
ol amb la “Nit del Foc”, que consistirà en un gran
correfoc pel carrers del poble amb cinc colles con-
vidades. Amb la colla de Diables de Viladecans hi
podran participar totes aquelles persones que han
format part de l’entitat des dl seu començament
fins ara. El correfoc acabarà al Parc de la Marina, on
começaran tot un seguit de concerts en el quals hi
participarà la colla de Timbalers.
Tots els que heu estat “diables” i vulgueu participar
del correfoc us podeu posar en contacte enviant un
e-mail a alexsolina@yahoo.es.
Hi esteu tots convidats!
Colla
Diables de Viladecans
Viladecans, punt de trobada - Núm. 10 - Abril 2008 1

16. conèixer viladecans
Arquitectes de paraules
(homenatge bibliogràfic a Viladecans)
De vegades per necessitat i obli- una mica més lluny de les nostres obra, i des d’aquí agrairia que en-
gació, d’altres per falta de cura arrels. tre tots ampliem el llistat d’obres
i sensibilitat, a poc a poc es van Fa temps algú va dir: Ningú no que trobareu en el requadre ad-
perdent els referents passats de és totalment mort fins que tothom junt sobre la nostra història.
les nostres viles. noms, masies, s’oblida d’ell. I aquesta és potser Sense oblidar la feina que han fet
paraules, ermites, cançons, dol- una de les nostres funcions im- molts altres historiadors de la co-
ços, edificis, balls… molts aspec- portants en aquests temps. No marca com Jaume Codina, entitats
tes que fa poques dècades centra- podem aturar els canvis, però po- com el Centre d’Estudis Històrics
ven la vida diària dels habitants dem fer que aquests no suposin del Baix Llobregat, l’Arxiu Histò-
del nostre país avuí han estat l’oblit del que teníem. ric Municipal, el Museu Munici-
oblidats o són recordats anecdò- pal o el mateix Ajuntament.
Hi ha qui molts que ja han tre-
ticament.
ballat en aquest aspecte, i des Aquestes obres, entre moltes al-
Viladecans no és una excepció, d’aquí vull fer un petit home- tres, han estat, són i seran els refe-
el poble està canviant i ho conti- natge a qui en particular ho ha rents del nostre passat. Dia a dia
nuarà fent. La societat d’avui en fet amb Viladecans. És a més de canviaran els costums, les formes
dia vivim a una velocitat que en justicia, que aquesta secció inau- d’oci, arribaran noves modes, es
molts casos ens obliga a remo- gurada fa poc de la nostra-vostra modificarà el paisatge i construi-
delar i reorganitzar tot allò que revista, que ens apropa a la his- rem nous edificis. Però el pas del
ens envolta. No tenim temps per tòria de Viladecans, faci referèn- temps no afecta a l’arquitectura
valorar allò que sense adonar- cia a les fonts de les quals extreu de les obres fetes amb paraules.
nos-en estem perdent. No ens gran part de la informació. Se-
plantegem que cada minut estem Víctor J.
gurament em deixaré més d’una
Martínez i Roncero
• Les arrels històriques de Viladecans S.XII-XVIII. Josep Eixarch
Frasno.
• La història de Viladecans en còmic. Lluís Recasens i Ricard Soler.
• El veïnat de la meva infantesa. Records d’en Manel Sunyer
Mas.
• Un tomb pel Viladecans del 1930 al 1940. Isidre Dolz.
• Un resum de la història del segle XX a Viladecans. Isidre Dolz.
• Marroquíes en Viladecans. Luis Miguel Narbona.
• La lucha cotidiana por la vida: Viladecans 1800-1843. Natividad Guerra,
Manuel Luengo, José Luis Salas.
• El cant coral a Viladecans. La Lira 1945-1995. Manuel Luengo.
• 50 anys d’escoltisme a Viladecans. Josep Lligadas Vendrell.
• 50 anys de béisbol a Viladecans. Manuel Luengo.
• El Col·legi Sagrada Familia d’Urgell. 75 anys de presència a
Viladecans 1930-2005. Xavier Calderé.
• Mare de Déu de Sales. Jordi Fort.
• Els segells i escuts municipals. Arxiu de Viladecans-Ajuntament
de Viladecans
• Història de Viladecans I. Els antecedents ibèrics i romans. Pere Izqui-
erdo, F.Xavier Menéndez, Josep M. Solias.
• Història de Viladecans II. Viladecans, terra de pagesos i senyors. Els
temps medievals. Dolors Sanahuja.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 10 - Abril 2008 1